Espanya, perquè no em deixes volar? Vull ser lliure, vull volar amb el vent en el front, com els ocells, vull ser un colom que voli cap on vulgui sense estar lligat d'ales i potes. Pero tu, Espanya esfonsada per la enveja, no em deixes. Vull ser el teu amic, no el teu fill; vull que m'aconsellis, no que em manis; vull que m'ajudis, no que m'oprimeixis. Vull decidir i prosperar, però tu Espanya, oh! Pobre Espanya, no em deixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada