Les mares.

Les mares, com són les mares, són aquella persona que et va aguantar 9 mesos dins la panxa i que encara t'aguanta dins el món. Les mares són les millors, però jo parlo de les mares catalanes. Les que de petit et donaven pa amb vi i sucre, les que es quedaven fins les dues de la nit perquè aprovessis català a l'escola, les mares són les millors, siguin catalanes, espanyoles, europees, occidentals o orientals, però una mare catalana es el teu segon cor, els teus segons pulmons, els teus segons ronyons... Les millors, les mares catalanes, que abans de ser catalanes són mares.

L'himne.

L'himne de Catalunya, una música que ens desperta a tots els catalans, que ens fa pensar on som i per a que lluitem. Una canço valenta i que al escoltar-les, les llagrimes marxen dels ulls i acaricien les tendres galtes de tot bon català. Els segadors, un titol que ens diu algo, aquest algo es que som treballadors i no ens rendim, no baixem les esquenes, excepte per a treballar. Esmolem les eines, això deien els segadors. Les nostres "eines" actuals són el diàleg. Hem d'esmolar les llengües per aconseguir que ens donin el que volem, el que sempre hem tingut però vam perdre, una cosa per la que sempre em lluitat i no ens hem arrepentit, excepte d'haver perdut aquella joia.

La senyera.

Com veus la senyera? Jo, la veug viva, forta, guerrera i noble. Veig una llum, un camí, veig una fe i una esperança, veig una meta que s'ha d'arribar a la vista dels ulls i del cor. La senyera és el nostre segell, la nostre imatge, el nostre simbol. Ens hem d'identificar. El vermell, força, orgull i valentia. El groc, tranquilitat, paciencia i pau. Una bandera com aquesta, ha d'estar subjectada per un bon pal, un senyor pal, un pal orgullós com estaria jo si tingués que alçar i aguantar el nostre simbol ben alt. La senyera, la nostre senyera, única i per a tothom.

Perquè no em deixes volar?

Espanya, perquè no em deixes volar? Vull ser lliure, vull volar amb el vent en el front, com els ocells, vull ser un colom que voli cap on vulgui sense estar lligat d'ales i potes. Pero tu, Espanya esfonsada per la enveja, no em deixes. Vull ser el teu amic, no el teu fill; vull que m'aconsellis, no que em manis; vull que m'ajudis, no que m'oprimeixis. Vull decidir i prosperar, però tu Espanya, oh! Pobre Espanya, no em deixes.

Com sóc?

Bones, sóc una persona que m'es igual si els que tinc al voltant, que m'estimen, que m'ajuden volen el mateix que jo o no volen el mateix que jo, però tinc un somni, una il·lusió, un camí que seguir. Més que un camí, un destí. Si vols, pots venir amb mi i ajudar-me a cumplir el meu somni. Ets lliure d'escollir, i et deixo lliure d'escollir perquè jo, també voldria ser lliure per escollir com molts catalans.